La Poesia mínima de Cecília Segura
Avui diumenge 6 d’agost de 2006, a les 21 hores, al Casal Père Ignasi, de Campos (Mallorca), l’artista Cecília Segura inaugurarà l’exposició “Poesia mínima” que combina litografies, instal·lacions fetes amb plom, fibra sintètica i uns altres materials carregats de futur. Cecília Segura ho ha definit com “un projecte en construcció” [...]
En realitat no coneixia Cecília Segura fins que fa uns mesos vaig rebre un missatge electrònic on em demanava permís per fer servir un haikú que jo havia publicat al llibre “Ritmos”, del qual també són autors Xaro Nomdedeu, Pilar Moreno i Eliseo Borràs, per a la tarja d’invitació d’aquesta exposició. De vegades els llibres són això: ampolles que es llancen a la mar amb missatges que algú llegirà ves a saber quan o llavors que fructifiquen amb periodicitat inesperada i fan flors, alguns cops, bellíssimes. M’ha colpit l’obra de Cecília Segura. Sota una aparença de xicota fràgil, amaga una sensibilitat valenta, coratjosa i ferma, que domina tant l’espai tridimensional com les arts gràfiques, el llibre d’autor o l’escultura. A partir de maquetes molt elaborades construeix peces grans que evoquen arpes, cortines de pluja, construccions matemàtiques o xarxes efímeres que envolten la persona que la contempla. També són, per tant, teranyines captivadores que s’acompanyen de jocs de llum i ombres i de sons i evocacions musicals. Alhora Cecília Segura estampa litografies on combina amb mestratge i netedat les construccions i les malles geomètriques amb la fotografia de plantes i elements naturals ben suggeridors.
No de bades és una gran activista del món dels llibres d’autor, que es declara partidària del mestissatge tècnic i al mateix temps de la polisèmia discursiva. Tot plegat, un joc de llums i ombres, de cromatismes, on s’amaga una profunditat semàntica d’arrels ben assentades.
I aquí és on entra el poeta. Del haikú per a la tarja d’invitació, hem passat a la complicitat poètica i al treball interdisciplinari a les parets, els jocs de llums i ombra s’han omplert de micropoemes meus, que he escrit directament sobre les parets amb carbonet, poemes nous inspirats directament per les seues litografies, on matèries tan humils com el card de marge, o les buguenvíl·lies assoleixen la grandesa de les flors bíbliques, aquelles que s’abillaven més bellament que Salomó en tota la seua esplendor i creixien lliures i despreocupades, als terres que exaltava, per exemple, Damià Huget. Quan les arts plàstiques generen poesia es produeix una simbiosi artística on l’expressió és una banda de Moebius, sens principi ni fi, que es pot contemplar des de qualsevol angle i on les formigues són els elements del tot constructiu: fils, plom litografies, fotografies o versos, que passen de ser referents mínims a assolir la multidimensionalitat. En la creació, com en altres tantes coses, els valors solen ser qualitatius en comtes de quantitatius i és llavors quan un se sent feliç d’ensopegar, només amb un haikú, amb creadores com Cecília.Esteu, dons, totes i tots convidats a aquesta exposició en la qual una servidora és una petita ombra de l’univers poètic de Cecília Segura.
Exposición: Poesía mínima
Del 6 de agosto al 30 de septiembre de 2006
En el Casal de Cultura Can Pere Ignasi de Campos
Texto: Levante de Castelló 6/07/ 2006